Nits d'Estiu

Nits d'estiu... 

Aquestes nits estirada al llit, amb la finestra oberta de bat a bat deixant que l'aire et refresqui... Escoltant la fressa dels veïns que han quedat amb amics... 

Mirant el cel, contemplant la lluna i les estrelles, sempre fidels al seu voltant... 

Veient passar avions i imaginar la ruta i destinació dels seus passatgers... 

Deixant que un calfred et recorri tot el cos... 

I que potser una llagrimeta continguda, desorientada o sense sentit et creui la galta... Recordant... Reflexionant... Pensant... Enyorant... Somiant...

Això són les nits d'estiu. No són frenesí, no són drames, no són balls ni soroll. 

Són pau, somni, silenci, estrelles, calfreds, avions, records, projectes, lluna, esperança, paciència, volar.

Compte enrere

Ja ha començat el compte enrere abans de pujar-nos a l'avió cap a Brasil... Només de pensar-hi se'm posa la pell de gallina. Després de dues setmanes de colònies, queden 7 dies per deixar Barcelona. Preparada? Ni un pèl. Nerviosa, impacient, expectant... 

Què ens espera? Com serà tot? Com serà la gent? Com serà Francesc?

Madrid 2011 va deixar una empremta inesborrable en mi, la millor experiència de la meva vida i ho segueixo afirmant... Tindrà Rio 2013 el mateix efecte? Aquesta és la intenció.

Créixer

És increïble com passa el temps. És molt estrany que hi hagi segons que semblin eterns i mesos que se t'escapin de les mans sense adonar-te'n. El temps és relatiu, ja ho va dir Einstein però això no volia dir que s'experimentés tan fort.

Aquest estiu vola, i de quina manera. Bé, en realitat, no només l'estiu sinó tot l'any, tot el curs, tot batxillerat. No sé si serà perquè, per bé o per mal, tinc molt bona memòria i m'enrecordo fins dels més mínims detalls de tot el que em succeeix, però estic espantada. Tot passa, tot corre, tot canvia. Sí, sempre li he donat part de raó al pobre Heràclit. No sóc la mateixa de fa dues setmanes ni seré igual dintre de tres. No em refereixo a algun canvi físic ni molt nototori però dins meu vaig aprenent, vaig donant passes de gegant cada dia. 

Reflexiono fets, frases, gent, paraules (i extranyament jo sóc de les que parla més que escolta) i arribo a conclusions. Observo i observo, busco i busco el què buscar... I així vaig formant qui sóc, com sóc i què sóc. També qui vull ser, com vull ser i què vull ser. Però el temps té molta pressa i no puc perdre'n ni una mica. Haig d'aconseguir exprimir-lo al màxim, donar-lo al màxim  i fer el que hagi de fer al màxim. 

Així, quan miri enrere, trobaré només bells, vius i plens records i per davant més temps preciós, que vola sense parar.