El principi del final

Avui brindarem per tu. Avui aixecarem les copes amb bombolles i cridarem el teu nom ben fort. 

Miraràs el tovalló sobre la taula, t'enrojolaràs i somriuràs tímid. Et direm que ens adrecis unes paraules, i, després de fer-te pregar una mica, ens donaràs les gràcies per aquests anys. I em miraràs. 

Llavors, algú començarà a aplaudir, alguna s'emocionarà i tot serà xivarri i festa altre cop al compàs del so del piano. 

El dia de sempre, com cada any, al restaurant de sempre, ens hem reunit per celebrar el teu aniversari. Curiosament només aquesta data aconsegueix reunir tota la colla com en els vells temps, després de tantes dècades. Què diferents érem i què diferents seguim sent, després de 20 anys...

Anem recollint, els cambrers estan perdent la paciència amb aquests clients de trenta i pocs que arriben puntuals amb l'arribada de la calor.

Hem passat el sopar recordant velles anècdotes, en les quals gairebé sempre tu eres present; rient i sospirant amb nostàlgia els dies d'escola. Ens vam conèixer als 3 anys, altres als 10 i altres van arribar l'últim curs com si hi haguessin estat tota la vida.

No ens hem oblidat de xafardejar una mica sobre la classe dels de lletres i del que  se n'hauria fet d'ells, com tampoc d'on deuen haver anat a parar alguns professors. Sempre sarcàstic, has dit que tant de bo alguns ja s'hagin jubilat després de la guerra. Encara no entenc com podies tenir aquesta etiqueta d'alumne modèlic; ser fill del director no significa adquirir la seva disciplina i compostura. 

Perquè realment els que et coneixíem sabíem que no era el teu cas.

Sortim a fora, encara refresca, el rastre del pas de l'hivern per la ciutat no marxa tant de pressa. Tothom s'acomiada i s'excusa per marxar tant d'hora. "Això ja no són els 50." "Un altre dia anem a la Góndola fins tard." "Demà haig de portar a l'escola als nens." El de sempre, però cada any amb veu més cansada. I més madura.

Ja ha marxat tothom, t'han estirat les orelles i cantat en les mil i unes entonacions i desafinacions possibles. Quedem tu i jo, sempre els últims. Això també és tradició. 

"On anem senyoreta?" em mires amb cara divertida. Els trenta-dos anys que acabes de fer no es noten en la vitalitat d'aquests ulls mel, que brillen amb la tènue llum dels fanals, com quan en tenies tretze.

La pregunta ha estat pura formalitat ja que sabem perfectament on anirem. Caminant, sense agafar el tramvia ni la bici, baixem Via Laietana fins l'Avinguda de la catedral. Uns quants carrers i arribem a la plaça de Sant Felip Neri:

el nostre petit amagatall. Allà on tot començà.

Entre muntanyes

Aquell lloc on la pau és la primícia. 

On el cel s'apropa a la terra. On ja no hi ha diferencies entre la gent, on tots som fills d'una sola mare.

On sembla que s'ha parat el temps. On el temps passa volant. 

On la llengua és l'alegria i la nit és el silenci. 

Aquell lloc que no tothom coneix. Aquell lloc perdut en la immensitat de la Terra. 

Aquell lloc on no només et trobes amb tu mateix. Aquell mirall de la teva vida, on reposes per agafar empenta i seguir endavant. 

O potser per canviar de perspectiva. 

Allà on s'esdevenen miracles, però no necessàriament materials. 

Allà, on pots arribar amb la vida destrossada, desfeta i a punt de la mort...

I reviure i tornar a enlairar el vol... 
per començar de nou la teva vida.

El que m'emporto de tu

M'emporto el teu jersei, el que sempre em deixaves els dies de pluja. Te l'he robat de l'armari, sé que no te'l tornaràs a posar.

M'emporto aquell somriure estúpid que se t'escapava al veure'm i intentaves dissimular posant-te tot seriòs de cop. M'emporto la capsa de mistos, el coixí vermell i la pesseta amb forat que et penjava del coll. No penso escoltar les teves queixes, és tot el que et demano a canvi.M'emporto aquells silencis aterridors i aquelles paraules amables. M'emporto les mentides, les moltes i diferents mentides: les grans, les piadoses, les dolces, les promeses, les punyents. Les guardaré en aquell calaix amagat per treure-les quan vulgui patir. 

Et deixo tota la resta, sé que anirà a les deixalles sense pensar-t'ho dos cops. Sé que ets vital i que, quan no vius les coses, aquestes passen a perdre tota l'estima que els hi havies tingut. Que no tens en consideració el temps, les persones, els sacrificis i l'esforç. Ni la paciència. Ni la raó. 

Dius que has patit i mai t'he vist de dol, que estimes i mai t'he vist esperar, que penses i mai t'he vist lluitar per un ideal.

Ara em somriuràs i em diràs que sí amb el cap. Diràs que tinc raó, donaràs mitja volta i marxaràs. Ni ho reflexionaràs, què més et dóna, ja tens el que vols. I amb aquesta simplicitat seguiràs la teva vida.

Sense recordar-me. A qui li explicaràs la nostra història? A qui li xiuxiuejaràs els meus secrets? A ningú. Els oblidaràs com un dia vas oblidar els d'ella. I els d'ella.

Però tot el que tu em vas dir, tot el que li estàs repetint ara suaument a cau d'orella, o bé davant el mar, o bé sota les estrelles; allò jo no ho oblidaré però tampoc m'ho emportaré.

En faré un poema, ho cremaré de nit. Ho enterraré a la sorra o ho cridaré al vent.

I així marxarà volant, secament i sense fressa, com tu un matí de primavera vas fer.

Young

"We are the reckless, we are the wild youth." 
We sleep at morning and we live at night. - We dance, we kiss, we sing, we drink. We live as much as we can.- We FEEL as much as we can. We try to confuse these feelings with love. But they aren't. And we know it. But we still pretend they are. - We wanna feel, feel... Until it's gone. Until we can't feel a thing. Until we're broken. Until we're lost. Until we've got nothing and no one. We're alone.- We give everyone our best forced smile, but we're about to start crying in every moment. We need love, we need love, we think. And we look for it. And we look for it desperately. We look for it in parties, in one night stands. We confuse love with desire. - We listen to romantic songs actually talking about a single passionate night. We want to be unique but we sell our heart at the price of a drink. Or some vodka shots maybe.- We laugh, yes we do, and so loud, as it made our fears disappear for a moment.- Youth is wasted on the young. "And we talk about our future plans." We want to live for ever, we have a huge horizon above us, we want to fly but we're cutting ourselves our wings.- We're a bunch of losers. We are dying, and we're more and more dead every time we "live", we jump, we keep losing ourselves trying to find someone. Needing someone. Something. Somewhere. Needing true love. Needing the truth.- A truth that'll never appear at a hangover morning at 6am.