On el cel s'apropa a la terra. On ja no hi ha diferencies entre la gent, on tots som fills d'una sola mare.
On sembla que s'ha parat el temps. On el temps passa volant.
On la llengua és l'alegria i la nit és el silenci.
Aquell lloc que no tothom coneix. Aquell lloc perdut en la immensitat de la Terra.
Aquell lloc on no només et trobes amb tu mateix. Aquell mirall de la teva vida, on reposes per agafar empenta i seguir endavant.
O potser per canviar de perspectiva.
Allà on s'esdevenen miracles, però no necessàriament materials.
Allà, on pots arribar amb la vida destrossada, desfeta i a punt de la mort...
I reviure i tornar a enlairar el vol...
per començar de nou la teva vida.
