Bye bye estiu

Feia molt, molt de temps des que vaig escriure per últim cop… El propòsit s’ha trencat, sí. Em podria excusar de mil maneres però no serviria de res.

A menys de 24 hores per a que les vacances acabin  entra la corrent “depressió pre-dilluns” o “depre dels diumenges al vespre” en la que, quan es tracta de l’últim diumenge de l’estiu, els símptomes són més exagerats.

L’estiu 2013... Si l’hagués de resumir en una paraula seria aquesta: intens. Ha estat un estiu molt intens en molts aspectes, probablement és per això que m’ha passat volant però alhora em sento molt diferent de la neneta que sortia de l’últim examen de la selectivitat amb llàgrimes als ulls. Ha estat un d’aquells estius que m’han canviat, com el de 2011. Experimentar una Jornada Mundial de la Joventut no deixa indiferent ni al més fred, ni al més apàtic. Algun dia escriuré una crònica d’aquesta JMJ, com vaig fer amb la de Madrid, però ara no és el moment.

A casa, sempre que s’acaba una etapa, unes vacances o similar ens reunim tots i comentem “la rosa i l’espina” que hem viscut. En moltes ocasions ens costa molt decidir una de les moltes roses que hem tingut i ens és difícil trobar alguna espina. L’espina d’aquest estiu no us la penso dir però la meva rosa ha estat repartida per tot arreu, diguem que en comptes d’una rosa han estat preciosos pètals que han format tota la flor. Ho sé, faig trampes i sí, sóc una cursi però no trobo una metàfora millor.

Un pètal: les colònies d’estiu fent de monitora. Un altre pètal: la capella rodoneta de Sao Paulo. Un altre pètal, el Papa Francesc. Un altre, la platja de Copacabana. Les nedades Llafranc-Calella; les estrelles a la terrassa; les havaneres amb la Myriam; la bici fins Palafrugell; aquell somriure ple de goig a Calella; les pelis avorrides amb tocs d’humor a la Ginebra; el “town girl”; les fonts de Montjuic; la pluja de setembre... I tants, tantíssim pètals d’aquesta grandiosa flor.

Una flor, una rosa, que té espines, i quantes! Però que al costat d’uns quants pètals no són res.

Bé, demà començo nova etapa: la Universitat. Us mentiria si us digués que em fa molta il·lusió i que estic nerviosa perquè, per alguna estranya raó, em sento completament indiferent. Serà la pluja...

Avui acaba l'estiu 2013. Avui mor, passa, finalitza. Com absolutament tot en aquest món, té un final. Però sempre hi ha alguna cosa que neix quan una altra mor així que... 

A per totes!!!